OSCAR BARRIL ANDRÉS

Instagram @dariusbruna Si el primer cap de setmana de desembre vau estar al (Nou) Mercat Vell, i al vespre vau veure que la il·luminació externa de l'edifici era de color taronja, que sapigueu que era en homenatge al Dia Mundial de la Discapacitat, el 3 desembre. Perdoneu que ratlli el Dis, però quan parlem de persones amb discapacitat, no puc extreure'm de les moltes capacitats que tenen. Una contradicció. Crec que la societat en general, ha anat acceptant i integrant el col·lectiu, però encara ens queda camí a recórrer. Hem de deixar enrere la fase o model mèdic, on la persona havia de resultar rendible a la societat, rendibilitat que es trobava supeditada a la rehabilitació o normalització i això significava, en definitiva, supeditar la persona a assimilar-la als altres en la mesura més gran possible. Crec que hem de caminar cap a una mirada, on la singularitat de cadascú, ha de ser un valor, i les seves potencialitats han de ser reconegudes tal com són, s

Instagram @dariusbruna Sempre he dit que és un luxe, poder treballar per millorar la ciutat, en la que vius. Em fa sentir orgullós, i la feina pren un sentit ple. A més a més, treballar a serveis socials a Sant Cugat, professionalment, t’ofereix una mirada, que cap altre municipi, et pot oferir,la convivència, de famílies amb un nivell econòmic i cultural ben diferent. Però hi ha un fet, que és comú a moltes famílies, pobres o riques: El temor i la incertesa inicial de crear una família. Tenir fills, un dels reptes més meravellosos i més difícils de prendre. Va per davant, sóc pare de tres fills, i que amb aquest article no pretenc donar cap lliçó a ningú. Afegiré, que quan algun amic o conegut, inicia aquesta gran aventura, i em demana consell, jo abans l’adverteixo, que li puc explicar la meva experiència, però cada història, cada fill, cada pare, cada mare, és quelcom únic, i que res és igual, i el que val per mi, pot ser que no valgui per altres. Detesto a les mares i pares

Arran del meu darrer article, de com trasmetre i explicar el "procés" català, com a pares i/o educadors, he creat una infografia, més concreta de com parlem del què està passant, quin tipus de lèxic emprem, i quines explicacions són les més adequades, amb els més joves.

La nit abans de l'1 d'octubre, desenes de famílies van fer nit a la seva seu electoral a Sant Cugat. Molts nens van viure aquella festa de la democràcia; classes de swing, activitats esportives, torneigs de pedra, paper i tisora. Inés Arrimadas, aquell mateix dia, presentava una denúncia a la Fiscalia de Menors, contra la consellera d'ensenyament, Clara Ponsatí, per la utilització de nens en el procés de l'1-O, segons ella, amb intencionalitat política molt greu. Aquests darrers dies, hi ha un atac del govern central i dels mitjans espanyols, contra els mestres, i escoles de Catalunya, per adoctrinament. Són actes i declaracions, molt desesperats, que exemplifiquen la incomprensió d'alguns, de la sociologia catalana, de les darreres dècades. La situació que vivim és tant extraordinària, que com pares o educadors, ens obliga a explicar als més petits, el que està passant. Lluny queda l'època de "l'oasi català" on políticament no passav

El fenómeno de la globalización es un reto que actualmente debemos afrontar desde todos los estamentos y profesiones. Se trata de un elemento transversal que nos atañe a todos y que pone en jaque muchas de las políticas sociales que hasta ahora se estaban llevando a cabo. Como indican algunos autores, se ha globalizado prácticamente todo, excepto la riqueza y la dignidad. Y es por ello que la Educación Social no debe ni puede quedarse al margen. Trabajamos con el material más sensible posible, las personas, y éstas deben ser el centro de nuestra atención y protección. Entendemos que la globalización ha materializado una distribución desigual de la vulnerabilidad, acentuándose en aquellos individuos en las que ya estaba presente y alejando muchas de las oportunidades para poder superarla. De este modo, mientras las empresas del Ibex aumentan exponencialmente sus beneficios y los productos de lujo obtienen reducciones fiscales, se implementan reformas políticas que abaratan el despid

Una llei que regularitzi la professió de l'educador/a social, no és tan sols un reconeixement i una defensa del nostre ofici, és quelcom més, que no beneficia únicament al nostre sector, beneficiaria a tota la societat. En un món ideal, la nostra professió no hauria d'existir, però les desigualtats i la pobresa, no són fenòmens que disminueixin, al contrari. En un món on l'assistencialisme ,no deixa marge als processos educatius paulatins, l'educador ofereix aquest treball socioeducatiu únic, que traspassa, enriqueix i suma, a l'educació formal de l'escola que tots hem conegut. Som útils, transversals i intergeneracionals. La nostra sensibilitat pot influir des de l'àmbit mèdic fins als espais de lleure. Ens podem confrontar a qualsevol dificultat humana, amb l'objectiu de generar processos de canvi. No ens fan por les històries de vida enquistades i complicades, si al final aconseguim que les persones visquin en un món més equitatiu i just

No pretenc que aquesta article, sigui una crítica cinematogràfica, però haver vist el passat cap de setmana "La,La,Land, La Ciutat de les Estrelles", m'inspira i em serveix per parlar dels joves i adolescents santcugatencs. Aprofito l'avinentesa, per recordar que és un luxe poder gaudir a Sant Cugat, d'una programació estable en versió original.I la sala era plena...Està bé destacar com a ciutat en termes culturals, i no només en econòmics.  Però tornem a la que, segons els crítics, pot ser la pel·lícula de l'any.Dos joves,la Mia i el Sebastian, un pianista fracassat i una actriu sense massa sort, volen complir el seus somnis,però es troben amb la crua realitat, que els desanima en el camí. No explicarem més, per si hi ha algun lector, que encara no l'ha vist.El que segur que no és cap spoiler, és la situació del mercat laboral dels joves catalans de 16 a 29 anys. Segons l'Observatori Català de Joventut, en el darrer trimestre de l'any 20

Aquest dimecres 1 de febrer xerrarem i debatrem amb els pares de l' Escola Ponent de Terrassa . Us deixo la presentació que hem preparat.