dimecres, 8 de novembre de 2017

DECÀLEG DE COM EXPLICAR EL "PROCÉS" ALS MÉS JOVES

Arran del meu darrer article, de com trasmetre i explicar el "procés" català, com a pares i/o educadors, he creat una infografia, més concreta de com parlem del què està passant, quin tipus de lèxic emprem, i quines explicacions són les més adequades, amb els més joves.


dimarts, 17 d’octubre de 2017

EL PROCÉS! I ELS NENS


La nit abans de l'1 d'octubre, desenes de famílies van fer nit a la seva seu electoral a Sant Cugat. Molts nens van viure aquella festa de la democràcia; classes de swing, activitats esportives, torneigs de pedra, paper i tisora.
Inés Arrimadas, aquell mateix dia, presentava una denúncia a la Fiscalia de Menors, contra la consellera d'ensenyament, Clara Ponsatí, per la utilització de nens en el procés de l'1-O, segons ella, amb intencionalitat política molt greu.
Aquests darrers dies, hi ha un atac del govern central i dels mitjans espanyols, contra els mestres, i escoles de Catalunya, per adoctrinament.
Són actes i declaracions, molt desesperats, que exemplifiquen la incomprensió d'alguns, de la sociologia catalana, de les darreres dècades.
La situació que vivim és tant extraordinària, que com pares o educadors, ens obliga a explicar als més petits, el que està passant. Lluny queda l'època de "l'oasi català" on políticament no passava quasi res, els més joves els avorria la política, i a les eleccions, hi havia una clara desafecció del vot juvenil.
Si ets un pare independentista, és molt fàcil, situar en un bàndol els dolents, i en l'altre els bons, amb les injustícies i entrebancs, que tens per assolir el dret a decidir. Malgrat tot, seria un error si alimentéssim aquest discurs als nostres progenitors o alumnes. De la mateixa manera, que reclamen respecte, per les nostres idees, hem de poder transmetre que cal acceptar, que altres puguin pensar d'una altra forma. És possible que els governants espanyols, que no ens comprenen ni ens respecten, hagin estat educats en l'odi, i en la dicotomia de bons i dolents. Si no som com ells, deixarem un país lliure i democràtic.

Article publicat al TOT SANT CUGAT el 17 d'octubre de 2017


dilluns, 2 d’octubre de 2017

Los retos de la educación social en tiempos de la globalización

El fenómeno de la globalización es un reto que actualmente debemos afrontar desde todos los estamentos y profesiones. Se trata de un elemento transversal que nos atañe a todos y que pone en jaque muchas de las políticas sociales que hasta ahora se estaban llevando a cabo.

Como indican algunos autores, se ha globalizado prácticamente todo, excepto la riqueza y la dignidad. Y es por ello que la Educación Social no debe ni puede quedarse al margen. Trabajamos con el material más sensible posible, las personas, y éstas deben ser el centro de nuestra atención y protección.

Entendemos que la globalización ha materializado una distribución desigual de la vulnerabilidad, acentuándose en aquellos individuos en las que ya estaba presente y alejando muchas de las oportunidades para poder superarla.

De este modo, mientras las empresas del Ibex aumentan exponencialmente sus beneficios y los productos de lujo obtienen reducciones fiscales, se implementan reformas políticas que abaratan el despido, reducen ayudas y subvenciones, encarecen el cine y el arte… Todo ello implica una reducción considerable del poder adquisitivo y acceso a la cultura de las familias, teniendo que priorizar las partidas presupuestarias y viéndose obligados a renunciar a ciertos recursos como el ocio, tratamientos médicos o el pago de la vivienda. Es la paradoja de la sociedad del riesgo en la que se visualizan “los contrastes entre quienes están afectados por los riesgos y quienes se benefician de ellos” (Beck, 2006).

Es en este contexto donde se destacan las debilidades de las estructuras familiares, las políticas sociales, los gobiernos, el sistema educativo y sanitario… El paradigma en el que nos movíamos hasta hace unos años ha cambiado y la mirada de todos nosotros debe adaptarse para dar respuestas certeras a las personas afectadas.

La Educación Social debe realizar también ese cambio de perspectiva, con más agilidad y resolución que otros colectivos, ya que por tradición profesional nuestra población diana ya partía de la desigualdad y de carencias afectivas, económicas, educativas, sociales… Se trata, en primer lugar, de visibilizar esas situaciones, ponerles el foco para después buscar estrategias de abordaje que sean de utilidad y de largo recorrido.

Pero para ser justos, la globalización no sólo ha acentuado las desigualdades sino que también ha puesto de manifiesto la capacidad solidarizante de la sociedad, promoviendo movimientos de protesta conjuntos, creando redes de apoyo y acompañamiento, inventando nuevas fórmulas desde la resiliencia, la reflexión y la capacidad crítica.

Son precisamente estos tres elementos los que creo que como Educación Social debemos alimentar y aportar a nuestros educandos para que cojan las riendas de su crecimiento personal, logren optimizar aquellos recursos de los que disponen y sepan encontrar aquellos necesarios para minimizar el riesgo de exclusión social.

No podemos evitar las consecuencias negativas del efecto de la globalización pero sí que debemos exponenciar aquellos elementos que impliquen una mejora en la calidad de vida y la participación de las personas con las que trabajamos. Como educadores sociales debemos responder por ello.



Montserrat Sánchez 
Educadora Social en el ámbito infantil y adolescente en riesgo de exclusión social 
Formadora  
 

dijous, 6 d’abril de 2017

UNA PROFESSIÓ QUE SUMA


Una llei que regularitzi la professió de l'educador/a social, no és tan sols un reconeixement i una defensa del nostre ofici, és quelcom més, que no beneficia únicament al nostre sector, beneficiaria a tota la societat.
En un món ideal, la nostra professió no hauria d'existir, però les desigualtats i la pobresa, no són fenòmens que disminueixin, al contrari.
En un món on l'assistencialisme ,no deixa marge als processos educatius paulatins, l'educador ofereix aquest treball socioeducatiu únic, que traspassa, enriqueix i suma, a l'educació formal de l'escola que tots hem conegut.
Som útils, transversals i intergeneracionals. La nostra sensibilitat pot influir des de l'àmbit mèdic fins als espais de lleure. Ens podem confrontar a qualsevol dificultat humana, amb l'objectiu de generar processos de canvi. No ens fan por les històries de vida enquistades i complicades, si al final aconseguim que les persones visquin en un món més equitatiu i just.
La ideologia de educadors/es socials, no té color ni direcció. La nostra missió són les persones de quasevol color, i creiem en les segones oportunitats.      

dimecres, 15 de febrer de 2017

UN SOMNI ANOMENAT LA,LA,LAND

No pretenc que aquesta article, sigui una crítica cinematogràfica, però haver vist el passat cap de setmana "La,La,Land, La Ciutat de les Estrelles", m'inspira i em serveix per parlar dels joves i adolescents santcugatencs.
Aprofito l'avinentesa, per recordar que és un luxe poder gaudir a Sant Cugat, d'una programació estable en versió original.I la sala era plena...Està bé destacar com a ciutat en termes culturals, i no només en econòmics. 
Però tornem a la que, segons els crítics, pot ser la pel·lícula de l'any.Dos joves,la Mia i el Sebastian, un pianista fracassat i una actriu sense massa sort, volen complir el seus somnis,però es troben amb la crua realitat, que els desanima en el camí. No explicarem més, per si hi ha algun lector, que encara no l'ha vist.El que segur que no és cap spoiler, és la situació del mercat laboral dels joves catalans de 16 a 29 anys.
Segons l'Observatori Català de Joventut, en el darrer trimestre de l'any 2016, la taxa d’activitat juvenil a Catalunya, continua baixant i se situa al 61,4%. Durant la crisi, la taxa d’activitat juvenil s’ha situat per sota de la de les persones de més de 29 anys i continua la seva tendència a la baixa malgrat la millora en les dades d’ocupació que es recullen en els últims trimestres. Un 46,2% de joves estan ocupats, mentre que un 14,7% està a l’atur.
S'ha frenat l'ascensor econòmic, que hi havia de generació a generació, on els fills milloraven la seva situació social vers els seus pares. Universitaris a l'atur, fan desaminar als nostres a joves, a seguir estudiant.
L'adolescència comporta moments de descoberta, on gaudir i conèixer aspectes maravellosos que la vida ofereix, és més motivador, que està tancat en un edifici més aviat lleig i fred, 8 hores cada dia, assegut en cadires incòmodes, escoltant o aprenent temaris poc atractius. 
Els adults que som pares, educadors, mestres, psicòlegs.. ens enfrontem a un doble repte majúscul; incentivar els protagonistes del futur, malgrat tot..
He sentit moltes vegades darrerament, una frase; "Els joves d'avui en dia, tenen tantes coses, que res els motiva". Podria estar en desacord, sobre aquesta afirmació, però què fem els adults per motivar-los? Potser tenen moltes coses, però els hi falta referents que els donin un repte una meta, una il·lusió. Tots hem tingut un monitor, un mestre, un veí, un cosí, un amic un oncle, que ens han obert aquell món que ens ha motivat, que hem perseguit, que ens ha donat sentit a tot allò que somiàvem..
Som responsables, de fer-los descobrir les maravelles de la vida, i provocar-los perquè s'hi aferrin, i es veuran capaços de fer el que sigui, malgrat l'atur juvenil sigui dels més alts d'Europa.
La Mia i el Sebastian també lluiten pel seu somni. Fem que els nostres joves trobin la seva llum, els seus desitjos, en el seu La,La,Land particular.

Article publicat al TOT SANT CUGAT el 13 de febrer de 2017
 http://www.totsantcugat.cat/opinio/un-somni-anomenat-la-la-land-1-66084102.html


 

dimarts, 31 de gener de 2017

XERRADA ESCOLA PONENT DE TERRASSA

Aquest dimecres 1 de febrer xerrarem i debatrem amb els pares de l'Escola Ponent de Terrassa.
Us deixo la presentació que hem preparat.