dimecres, 15 de febrer de 2017

UN SOMNI ANOMENAT LA,LA,LAND

No pretenc que aquesta article, sigui una crítica cinematogràfica, però haver vist el passat cap de setmana "La,La,Land, La Ciutat de les Estrelles", m'inspira i em serveix per parlar dels joves i adolescents santcugatencs.
Aprofito l'avinentesa, per recordar que és un luxe poder gaudir a Sant Cugat, d'una programació estable en versió original.I la sala era plena...Està bé destacar com a ciutat en termes culturals, i no només en econòmics. 
Però tornem a la que, segons els crítics, pot ser la pel·lícula de l'any.Dos joves,la Mia i el Sebastian, un pianista fracassat i una actriu sense massa sort, volen complir el seus somnis,però es troben amb la crua realitat, que els desanima en el camí. No explicarem més, per si hi ha algun lector, que encara no l'ha vist.El que segur que no és cap spoiler, és la situació del mercat laboral dels joves catalans de 16 a 29 anys.
Segons l'Observatori Català de Joventut, en el darrer trimestre de l'any 2016, la taxa d’activitat juvenil a Catalunya, continua baixant i se situa al 61,4%. Durant la crisi, la taxa d’activitat juvenil s’ha situat per sota de la de les persones de més de 29 anys i continua la seva tendència a la baixa malgrat la millora en les dades d’ocupació que es recullen en els últims trimestres. Un 46,2% de joves estan ocupats, mentre que un 14,7% està a l’atur.
S'ha frenat l'ascensor econòmic, que hi havia de generació a generació, on els fills milloraven la seva situació social vers els seus pares. Universitaris a l'atur, fan desaminar als nostres a joves, a seguir estudiant.
L'adolescència comporta moments de descoberta, on gaudir i conèixer aspectes maravellosos que la vida ofereix, és més motivador, que està tancat en un edifici més aviat lleig i fred, 8 hores cada dia, assegut en cadires incòmodes, escoltant o aprenent temaris poc atractius. 
Els adults que som pares, educadors, mestres, psicòlegs.. ens enfrontem a un doble repte majúscul; incentivar els protagonistes del futur, malgrat tot..
He sentit moltes vegades darrerament, una frase; "Els joves d'avui en dia, tenen tantes coses, que res els motiva". Podria estar en desacord, sobre aquesta afirmació, però què fem els adults per motivar-los? Potser tenen moltes coses, però els hi falta referents que els donin un repte una meta, una il·lusió. Tots hem tingut un monitor, un mestre, un veí, un cosí, un amic un oncle, que ens han obert aquell món que ens ha motivat, que hem perseguit, que ens ha donat sentit a tot allò que somiàvem..
Som responsables, de fer-los descobrir les maravelles de la vida, i provocar-los perquè s'hi aferrin, i es veuran capaços de fer el que sigui, malgrat l'atur juvenil sigui dels més alts d'Europa.
La Mia i el Sebastian també lluiten pel seu somni. Fem que els nostres joves trobin la seva llum, els seus desitjos, en el seu La,La,Land particular.

Article publicat al TOT SANT CUGAT el 13 de febrer de 2017
 http://www.totsantcugat.cat/opinio/un-somni-anomenat-la-la-land-1-66084102.html


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada