OSCAR BARRIL ANDRÉS

  https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-patriarcat-del-pati_1931085102.html Qui no recorda aquell moment tant desitjat quan s'apropava l'hora per anar al pati a l'escola. Aquell esclat i explosió d'alliberament tant necessari quan corríem pels passadissos i per fi veiem el cel i respiràvem, ja era l'hora del pati ! Quantes hores passades en aquest espai de llibertat, fóra de l'hermetisme de l'aula, el pati representava i representa un dels primers espais públics de relacions i socialització, per a un infant. Si tant desitjàvem anar al pati , és que potser a l'aula no es feien bé les coses? I si fem les classes al pati? Bé aquest seria un altre article. Vull parlar dels patis , perquè aquest curs 2018-19, comptem a Sant Cugat amb un nou institut públic, el Leonardo, a Volpalleres. En la visita guiada, que molt amablement, ens van fer des del centre, vaig observar...

  https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-desprestigi-de-l-educacio_207629102.html El mes vinent començaran les portes obertes dels diferents centres educatius de Sant Cugat. Fantàstica experiència, on tots els pares, vivim, de tant en tant, i on es barregen molts sentiments contrariats. Un tràngol per molts, un esport local per a altres. Els meus pares a finals dels 70 i a principis els anys 80, no havien anat a cap porta oberta, de cap escola. Segurament perquè no en feien. Que fos pública i que estigués a prop de casa, era l'únic requisit que tenien. La seva confiança en l'escola pública (qualsevol) i en el seu professorat era total i innegociable. No tenien cap criteri en el model educatiu que volien per a mi, ni si les instal·lacions eren millors o pitjors, o si oferien extraescolars atractius. Tampoc van saber, si després de 8è d'EGB, el meu germà i jo podríem fer la secundària en el mateix centre. Quedaven massa anys per decidir-ho i saber-ho. Vivien el pr...

Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT el passat 05/9/2016 Quan em va venir a veure la Marta, a demanar-me ajuda per trobar feina, en el fons em va fer il·lusió que fos per aquella raó Em va agradar que la Marta em pogués parlar amb naturalitat, i amb la distància d'algú que ha superat un tràngol social com aquell. El canvi d'institut va ser un primer pas, però admet que Sant Cugat, encara que sigui molt gran, en el fons és un poble, i desconnectar de la gent que li va fer tant mal, no va ser quelcom senzill. La Marta va patir una clara situació de bullying, una forma específica de maltractament entre escolars, és a dir, entre joves del mateix grup d'iguals. Es caracteritza per quatre elements: no és un esdeveniment puntual sinó que hi ha reiteració; hi ha la intencionalitat d'algú o d'un grup d'anar contra un altre; la víctima està indefensa, faci el que faci. Normalment les víctimes tenen por a explicar la situació, per por, ver...

Encertat i interessant debat que la Fundació Jaume Bofill, i la UOC han organitzat al Palau Macaya, i decepcionant a la vegada, veure com ens deia la Rosa Monreal, (en nom del CEESC), la inexistent presència de cap representant del Departament d'Ensenyament. Conclusions personals molt previsibles; manca de recursos (el director d'un IES a Banyoles, ens recordava, que al Pla de l'Estany, només hi ha tres educadors socials, més un que han incorporat ells, al centre, amb diners de l'AMPA), i manca de decisió política perquè l'educador social s'incorpori, a secundària, o si cal, com bé ha dit la Begoña Escribano, a fer prevenció  a primària. Molt complet l'estudi que en Miquel Castillo,ha fet sobre la presència de l'ES al centre, la història recent i dades molt interessants. En Miquel ha anat tant ràpid (20 minuts) en explicar-ho tot, que he trobat a faltar la seva reflexió més personal i espontànea de tot plegat.Us poso l'enllaç: http://www.fbofil...

www.tv3.cat Quan vaig veure el primer capítol, de la sèrie, Merlí, vaig fer una piulada criticant el poc risc de la televisió pública catalana, per a fer una bona radiografia dels joves i dels instituts catalans, i la oportunitat perduda per explicar la dura feina dels mestres a secundària A més a més, em va semblar d'una lleugeresa terrible, la manera en que es va tractar el desnonament del mestre protagonista. Una situació molt més dramàtica, malauradament..(si a Sant Cugat, també hi ha desnonaments...) Tot i això em vaig donar la oportunitat de veure tota la temporada, que ara acaba, per a poder fer una reflexió més àmplia, justa i constructiva. Primer de tot, per a fer professionals dogmàtics, cal dir que això és una sèrie de ficció, i no un documental, i hem de poder mirar-ho amb una perspectiva d'espectacle televisu, que ha de poder captar l'atenció de l'espectador, juvenil a poder ser. Aquest objectiu s'ha assolit, amb escreix, si mirem els índex...

Aquest article es va publicar a l'edició digital del TOT SANT CUGAT, 27 d'octubre de 2015 El curs escolar ja fa més d’un mes que ha encès la maquinària, i tant mestres com alumnes ja viatgen a tota velocitat. Perdó!, cadascú a la seva velocitat. Els mestres d’escoles amb menys recursos (les públiques majoritàriament) han començat amb menys benzina, i els alumnes més mandrosos, que ho deixen tot pel darrer trimestre, encara estan a “boxes”. Cada principi de curs, sempre apareixen els mateixos debats sobre la crisi del sistema educatiu; des de la llunyania dels currículums escolars vers el vertiginós ritme de la societat actual, l'escassa i sovint caducada formació al professorat, o la manca de motivació amb què els joves encaren la secundària, i agreujada els darrers anys, amb les poques possibilitats laborals. Què fem per solucionar aquesta desmotivació, que neix, creix i es reprodueix a secundària? Fa 15 dies, fins i tot, en el nou programa de Xavie...

Recull de les participacions i opinions a twitter del hashtag #siniadebatdeures de la taula rodona que ha organitzat L'Escola la Sínia de Molins de Rei, sobre la necessitat o no, de fer deures a casa [ View the story "Taula Rodona "Els deures a debat" " on Storify ]

www.xtec.cat No és el primer cop que parlo de la difícil tasca que representa per a les famílies escollir l’escola pels nostres fills. Arriba la primavera i per a molts els toca fer itinerari per les portes obertesd’escoles de primària, escoles bressol o instituts. Quin dilema! És molt curiós (feu al prova) escoltar les conclusions que els pares arribem per decidir-nos per una escola o per una altra. Això els que volem analitzar-ho tot, fil per randa, i no deixar cap aspecte sense resoldre; projecte educatiu, qualitat dels professors, la implicació de l’AMPA, les instal·lacions, el tipus d’alumnes que hi van... Envejo els pares que no tenen massa preocupacions, ni maldecaps, en l’elecció: “Escola pública i que estigui a prop de casa. Al cap i a la fi, ho aprendran tot igual, no?” (diuen...) L’escola pública (ho deia a l’article de desembre “Pla Fa rreras 2.0”) no necessita fer publicitat, ni penjar anuncis als autobusos de Sant Cugat, per donar a conèixer el seu centre (...

Sovint es parla de l'abundant i diversa oferta d'escoles i instituts que hi ha Sant Cugat; laiques, religioses, les que separen per sexe, les que tenen fantàstiques i grandiloqüents instal·lacions esportives o les que garanteixen l'aprenentatge en cinc idiomes Les portes obertes s'han convertit en actes comercials, on s'ha d'oferir un producte únic, incomparable, efectiu, singular i atractiu. Una escola privada és un negoci, i l'educació que ofereix passa a ser un producte, sense que això signifiqui, o s'hagi de convertir en un fet pejoratiu. Les escoles i instituts públics no competeixen entre elles. Han de garantir un servei públic. No cal que expliqui, el maltractament que han patit els serveis públics els darrers anys de crisi; menys pressupost, menys i pitjors instal·lacions, menys personal, atenent i resolent les mateixes problemàtiques i dificultats, que els alumnes plantegen. Secundària s'ha convertit en una etapa complica...

http://www.becasalpino.com/ Segur que molts pares teníeu ganes que arribés l'"anhelada" tornada a l'escola A mi em sap greu, sentir i pensar (ho sé, he pecat, jo enguany ho he desitjat una miqueta...) tenir ganes que els teus fills vagin a l'escola i no veure’ls durant unes hores, que mengin de manera equilibrada al menjador... que tornin a la rutina, que tan bé els va... L'any que ve, m'agradaria no ser tan fred i entristir-me, per deixar de passar totes les hores del dia amb ells, durant les vacances d'estiu. Amb aquest batibull, que representa el mes de setembre (final d'estiu, reunions de l'escola, tornada al gimnàs, deixar de fumar...) voldria destacar dues coses que m'han encuriosit. D'una banda, i parlant de la nostra ciutat, i dels nostres joves alumnes santcugatencs, 19.622, assistiran a les diferents escoles del municipi. Una quantitat més que respectable, i que no té comparació amb altres municipis. Una altra ...

www.totsantcugat.cat Hi ha una nova espècie de bolets a Sant Cugat del Vallès. És un tipus de bolets, que no és autòcton, ja que s'ha estès a diferents indrets i municipis de Catalunya. Tampoc és un fenomen d'enguany, Sant Cugat ja el coneix fa uns anys. Contràriament als bolets que tots coneixem, el "Boletus Escolarum", no es pot collir a la tardor, apareix abans de l'estiu, en el final de la primavera i a l'inici de l'estiu. A més a més les escoles que els toca viure amb aquests bolets, se’ls han de menjar si, o si, no tenen opció, i han d'aprendre a conviure amb ells. No són verinosos, però alteren bastant el curs escolar. Suposo que si tens un fill/, a punt d'entrar a l'Escola Olivera, sabràs de que et parlo. Aquesta escola, el curs vinent en comptes de dues aules de P3, en tindrà tres.

www.media.cat Viure la primavera per a molts pares, coincideix amb la bogeria d'escollir una escola per als seu fills(buff..aquest any em salvo..).Els mesos de març, abril i maig, són mesos, de portes obertes, preinscripcions, sol·licituds, reclamacions.. Quin gran dilema i preocupació representa per a moltes famílies, encertar l'escola ideal per al seu fill. Pública, privada o concertada?Que sigui a Sant Cugat, o millor a Barcelona?Què prioritzo?les instal·lacions?el projecte pedagògic?Em deixo seduir per les bones sensacions que em vaig enduu el dia de les portes obertes?o millor trio l'escola, per l'experiencia i prestigi, de ser la més antiga?Però la meva cosina els porta en una, que el professorat és sensible i encantador....Quanta informació!!!!