CANVIEM LES AULES?





Aquest article es va publicar a l'edició digital del TOT SANT CUGAT, 27 d'octubre de 2015

El curs escolar ja fa més d’un mes que ha encès la maquinària, i tant mestres com alumnes ja viatgen a tota velocitat. Perdó!, cadascú a la seva velocitat. Els mestres d’escoles amb menys recursos (les públiques majoritàriament) han començat amb menys benzina, i els alumnes més mandrosos, que ho deixen tot pel darrer trimestre, encara estan a “boxes”.
Cada principi de curs, sempre apareixen els mateixos debats sobre la crisi del sistema educatiu; des de la llunyania dels currículums escolars vers el vertiginós ritme de la societat actual, l'escassa i sovint caducada formació al professorat, o la manca de motivació amb què els joves encaren la secundària, i agreujada els darrers anys, amb les poques possibilitats laborals.
Què fem per solucionar aquesta desmotivació, que neix, creix i es reprodueix a secundària? Fa 15 dies, fins i tot, en el nou programa de Xavier Sala Martin a TV3, parlaven d’educació, i quan posaven exemples d’escoles modernes i innovadores (Els Jesuïtes del Clot, era l’exemple... Una escola privada-concertada en una televisió pública) es va parlar poc de l’espai físic. És més, a l’escola esmentada, també hi havia taules i cadires...
Passen els anys, i tot segueix igual. La setmana vinent inicio les xerrades i debats, que faig a instituts de Sant Cugat, sobre el consum digitals dels joves, i l’estructura de les aules, malgrat la incorporació, de tauletes, pissarres digitals... És bastant similar a una aula de BUP, dels anys 80 o 90, i si marxem més enrere, les escoles franquistes no eren pas diferents (estructuralment, és clar) Mestre, dret, pissarra de guix i/o digital darrera, i alumnes asseguts amb una cadira (incòmoda en la majoria de casos) i taula davant.
No és un tema popular, ni es parla gaire, però crec fermament que les aules i a conseqüència, la forma d’explicar dels mestres, hauria de ser diferent.
L’estructura actual escolar, és rígida, i eleva el mestre com el transmissor del coneixement, per sobre de l’alumne, quan això ja no és així. Compte, la jerarquització del mestre, no té res a veure amb el prestigi i el respecte dels mestres, aspecte devaluat darrerament. Defensar que el mestre ja no cal que estigui dret, i que ja no sigui el referent i l’únic que enraoni a l’aula, és compatible amb ser un mestre més pròxim, empàtic, i que guia al jove, a entendre i buscar la informació i a fer-lo més crític.
Tot això, es faria més fàcil si canviéssim la fisonomia de les aules. Treure cadires i taules, i pensar en espais més còmodes, versàtils i polivalents, no ha de significar grans pressupostos. Cal atreviment i canvi de mentalitat. I estaria bé que l’escola pública en fos capdavantera. Tenim algun exemple, d’escoles atrevides, que ja intenten fer aquest canvi però en són molt poques. Feu un “google” a l’Escola Vittra Telefonplan d’Estocolm, una autèntica delícia en espais d’aules diferents...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GESTIÓ DEL TEMPS

EDUCAR EN EL DUBTE

"La nostra energia és la nostra força"