OSCAR BARRIL ANDRÉS

Aquesta entitat, creada l'11 de juliol de 1961, va nèixer en un moment històric en què la cultura catalana es trobava censurada i perseguida per la dictadura franquista i, per tant, recuperar-la i mantenir-la era una necessitat nacional.50 anys després l'entitat segueix sent un punt de referència en la defensa de la llengua, la cultura, i la identitat catalana, i en els darrers anys la seva reivindicació ha anat lligada molt en paral·lel, a una altra entitat, l'ANC (Assemblea Nacional de Catalunya).Plegats han recollit el malestar de la població, i han esdeveniguts els portaveus de una gran part de la societat civil.L'entitat ha vehiculat aquest reclam popular,a través dels mitjans digitals,i ha multiplicat els seus seguidors a la xarxa. Facebook : Més de 50.000 seguidors a facebook,i 5290 persones que en parlen, xifra més que respectable, si ho comparem amb altres entitats de nivell estatal, com Creu Roja Espanyola,Unicef o Intermon. Però si ho comparem amb al

Pares desorientats, mestres, educadors.....parlem dels nostres joves i de l'ús de les seves pantalles!!! Us espero aquest dijous 4 a les 18:00 a la Masia Torreblanca!!!

www.totsantcugat.cat Faig aquest article, per si d’aquí uns anys, oblido allò que vaig viure el 9 de novembre, i ho pugui tornar a assaborir jo, els meus fills, o els meus néts... El dia 8 de novembre vaig anar a dormir amb una sensació de màgia i d’il·lusió, comparable a la d’una nit de Reis Mags. Aquell pessigolleig i aquella incertesa del que passaria l’endemà al matí em va transportar a la meva infantesa. Hi haurà molt carbó? O serà un dia ple de regals i d’emocions? L’endemà em vaig llevar abans que sonés el despertador. M’havia inscrit com a voluntari i era suplent de taula, a l’Institut Joaquima Pla i Farreras, per tant, havia d’estar a les 8.00 h en punt, per si fallava algun titular. Vaig anar caminant, feia fred, i el sol no havia sortit, i tampoc feia pinta que volgués sortir. Petits núvols anaven unint-se, tapant a poc a poc el cel blau. Al carrer, poca gent, una dona passejant el gos, uns joves tornant de festa, i un camió d’escombraries trencava el silenci d’un m