XERRADA "TALLER JOVE NATURA" Fundació Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull

-

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

-
Imatge
Molt sovint i de forma cíclica ens parem a reflexionar si les educadores i els educadors socials estem prou compromesos amb el nostre ofici (com m'agrada a mi definir-nos). Si aquest debat el repetim tant es que realment alguna cosa passa, i que no ens sentim prou segurs del valor i de la identificació de la nostra professió. A vegades no sé si en un senyal d'autoexigència i responsabilitat de tot el què fem, o un sentiment d'inseguretat i por d'extingir-nos i desaparèixer. Si miro enrere puc dir que en els darrers quinze anys hem fet passes enormes en la nostra professió; estem plenament identificats i ubicats en el sistemes de benestar social d'arreu, estem traient el cap en els centres educatius (un repte meravellós i difícil a la vegada) i la nostra tasca arriba a totes les capes, sectors socials, diversificant les edats d'intervenció des d'infants fins a gent gran, i podem actuar tant en la prevenció,  l'acompanyament com en la cura. No conec una pr
Seguir llegint»

Edats diverses

-
Imatge
  No descobreixo res si us dic que vivim en un municipi amb una de les  taxes de natalitat  més altes de  Catalunya  i Espanya, som la ciutat dels infants on tenim activitats, tallers, festivals parcs i espais pensats per a ells. Fins aquí tot en ordre, però la meva reflexió va dirigida a aquelles famílies que tenen fills d'edats diverses i encaren conviuen a casa: un infant i un adolescent, un preadolescent i un adolescent, dos adolescents i un nadó, dos adolescents i dos nadons, un nadó, un preadolescent i un adolescent avançat... podria fer múltiples combinacions, com famílies hi ha a Sant Cugat. Sovint reflexionem sobre les preocupacions com a pares i mares de forma individual: la primera infància; dormir de forma continuada, la lactància, la incorporació gradual dels aliments, els primers gatejos, les primeres passes... L'adolescència; els límits, les amistats, l'autonomia, les pantalles, les primeres relacions... Però parlem poc de la dificultat que genera tenir edats
Seguir llegint»

QUE MAQUES SÓN LES FAVELES!

-
Imatge
Ja tenim l'esperat mundial de Brasil en marxa, i sembla que el país no està tenint tota l'acollida que els organitzadors esperaven.Després de veure algun partit, i múltiples anuncis i promocions comercials relacionats amb l'esdeveniment, hi ha una cosa que m'ha copsat, i que aquesta setmana fins i tot el "doodle" de google n'hi ha fet èmfasi. Les faveles de Brasil, apareix més en patalla aquests dies, que el mateix Crist Redemptor de Rio de Janeiro. Podem pensar que la imatge de les vivendes amuntegades, de diferents colors, construeixen una geometria atractiva, i ja és una icona representativa del país brasiler. Una mostra de la desigulatat, d'un enorme país, un símbol molt narratiu i literari "La Terra Alta" i "la Terra Baixa", l'estrella que brilla per una banda, i s'enfosqueix per l'altre. Aquest simbolisme però, a vegades, i encara més aquests dies, passa a ser un espai mercadotècnic i publicitari molt sucós,
Seguir llegint»