dissabte, 17 de gener de 2015

PLA FARRERAS 2.0


Sovint es parla de l'abundant i diversa oferta d'escoles i instituts que hi ha Sant Cugat; laiques, religioses, les que separen per sexe, les que tenen fantàstiques i grandiloqüents instal·lacions esportives o les que garanteixen l'aprenentatge en cinc idiomes
Les portes obertes s'han convertit en actes comercials, on s'ha d'oferir un producte únic, incomparable, efectiu, singular i atractiu. Una escola privada és un negoci, i l'educació que ofereix passa a ser un producte, sense que això signifiqui, o s'hagi de convertir en un fet pejoratiu.

Les escoles i instituts públics no competeixen entre elles. Han de garantir un servei públic.

No cal que expliqui, el maltractament que han patit els serveis públics els darrers anys de crisi; menys pressupost, menys i pitjors instal·lacions, menys personal, atenent i resolent les mateixes problemàtiques i dificultats, que els alumnes plantegen.

Secundària s'ha convertit en una etapa complicada, a l'hora de motivar a l'alumnat. L'adolescència s'eixampla en el temps, i entre tots volem que els joves deixin de ser infants molt aviat, perquè després els costi marxar de la pubertat. Els mestres d'ESO i Batxillerat naveguen i sobreviuen, en un esquema educatiu caduc, i lluny de les necessitats i formes d'aprendre que els joves tenen avui. 

Però de tant en tant trobo oasis, en el desert, i me n'adono que no tot està perdut, i que malgrat les dificultats, que l'escola pública ha tingut darrerament, l'enginy, la reflexió i les ganes de canviar, encara són possibles, i existeixen.

Enguany, és el tercer curs que vaig a fer xerrades sobre l'ús responsable de les pantalles (tauletes, ordinadors, mòbils) i internet, a l'institut Joaquima Pla i Farreras.

Tots els professionals d'aquest institut, sempre s'han mostrat molt oberts a parlar d'aquests temes, amb els seus alumnes, i han entès que laresponsabilitat del consum digital dels adolescents, ha de recaure en els joves i no en els pares. Però per això cal aprenentatge i pedagogia. Les meves xerrades són tan sols un gra de sorra, en la galàxia d'un institut. 

El curs 2013-14, el claustre va aprovar una nova normativa en l'ús dels mòbils al centre, on no queda totalment prohibit el seu ús, com la normativa anterior indicava. Segons l'espai on siguin els joves (classe, pati, fent un examen, laboratoris, tallers), es podrà utilitzar, o no. Decisió segons el meu punt de vista, molt encertada.

Prohibir en un institut, un smartphone, a banda de ser una decisió molt fàcil, i poc reflexiva, és allunyar-los de la realitat. La reticència digital, té mala peça al teler, i ells han de ser conscients i responsables de quan es pot utilitzar i quan no.

Després del primer any d'aplicació de la normativa, les incidències amb mòbils s'han reduït un 40%.
Felicito des d'aquí, al seu director, Oriol Rodon i a tot l'equip de mestres.

Esperem que aquest tipus de decisions educatives, sigui un exemple per altres centres.
L'escola pública també pot tenir trets diferencials, i oferir un producte únic, incomparable, efectiu, singular i atractiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada