MERLÍ, L'ANTISISTEMA

www.tv3.cat

Quan vaig veure el primer capítol, de la sèrie, Merlí, vaig fer una piulada criticant el poc risc de la televisió pública catalana, per a fer una bona radiografia dels joves i dels instituts catalans, i la oportunitat perduda per explicar la dura feina dels mestres a secundària
A més a més, em va semblar d'una lleugeresa terrible, la manera en que es va tractar el desnonament del mestre protagonista. Una situació molt més dramàtica, malauradament..(si a Sant Cugat, també hi ha desnonaments...)
Tot i això em vaig donar la oportunitat de veure tota la temporada, que ara acaba, per a poder fer una reflexió més àmplia, justa i constructiva.
Primer de tot, per a fer professionals dogmàtics, cal dir que això és una sèrie de ficció, i no un documental, i hem de poder mirar-ho amb una perspectiva d'espectacle televisu, que ha de poder captar l'atenció de l'espectador, juvenil a poder ser. Aquest objectiu s'ha assolit, amb escreix, si mirem els índexs d'audiència.
Els adolescents que apareixen, són pures etiquetes estereotipades cinematogràfiques; el xulo guapo sensible amb una vida molt dura, l'inadaptat que acaba adpatant-se (compte amb l'agorafobia, una malaltia que no es resol tant fàcilment..), el fill de la mama benestant, la noia simpàtica amiga del gai, el graciós de la classe,el noi gai que no ha sortit de l'armari, i el gai que ja ha sortit de l'armari.
Els adolescents de veritat tenen molt més mastisos...no estan tant definits, motiu pel qual els fa imprevisibles en la seva conducta i comportament. És un moment màgic, veurel's com canvien i/o maduren, i d'una trista impotència veure com van a la deriva...
El que més m'ha agradat, cinematogràficament, és el personatge d'en Merlí. Un tipus de mestre, que no podria existir ni un sol dia , en un institut, pel seu comportament, però que els que treballem en l'educació i amb joves, ens inspira d'allò més. Si fos real de ben segur que votaria a la CUP, però no el soportaria cap claustre de professors.No sé si trobaríem un Merlí a Catalunya; home d'entre 45 i 50 anys, sense plaça fixa, que viu a casa de la mare, i que el seu fill, és alumne seu!
Malgrat el component de ficció,aquest cop si que he de celebrar,  que la televisió pública, mostri un personatge, que critica en el seu discurs filosòfic, molts aspectes sagrats i espinosos; El recapte d'aliments i la solidaritat "nadalenca" en general, les AMPA's, el sistema educatiu de l'ESO, els mòbils i les xarxes socials o la defenestrada assignatura de filosofia per la nova llei WERT, assignatura que és la base de la sèrie i que llença un missatge, inexistent en altres ficcions televisives d'adolescents (Al Salir de Classe,Física i Química o Nada es Para Siempre) que pensin per ells mateixos i que no els adoctrinin.Venint d'una televisió, és un missatge esperançador, on l'objectivitat informativa està en detriment pels interessos empresarials i polítics.
Als meus adolescents santugatencs de la feina, els he fet veure els dos primers capítols de Merlí. Els ha atrapat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

Edats diverses

L'EDUCACIÓ SOCIAL ÉS ESSENCIAL