EL PATRIARCAT DEL PATI




 
https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-patriarcat-del-pati_1931085102.html

Qui no recorda aquell moment tant desitjat quan s'apropava l'hora per anar al pati a l'escola. Aquell esclat i explosió d'alliberament tant necessari quan corríem pels passadissos i per fi veiem el cel i respiràvem, ja era l'hora del pati! Quantes hores passades en aquest espai de llibertat, fóra de l'hermetisme de l'aula, el pati representava i representa un dels primers espais públics de relacions i socialització, per a un infant. Si tant desitjàvem anar al pati, és que potser a l'aula no es feien bé les coses? I si fem les classes al pati? Bé aquest seria un altre article.
Vull parlar dels patis, perquè aquest curs 2018-19, comptem a Sant Cugat amb un nou institut públic, el Leonardo, a Volpalleres. En la visita guiada, que molt amablement, ens van fer des del centre, vaig observar atònit la quantitat de metres quadrats que es destina el pati a pistes de futbol i bàsquet.
I no és una excepció. Un estudi recent d'arquitectes, on analitzaven patis d'escoles de Barcelona i Atenes, ens deien que el 80% d'espai era dedicat a pistes de futbol.
Això d'una banda margina, o no dóna oportunitats a crear dinàmiques ni jocs diferents, que no siguin els estrictament competitius. A banda que ens dóna una etiqueta de gènere, on el futbol, un esport amb un tarannà i caràcter masculí, la dona és encara menystinguda.
Crec que el món educatiu necessita una revolució en molts aspectes, i els patis hauria de ser un repte pendent. No l'oblidem, com mai oblidarem els moments que tots hem passat en ells.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GESTIÓ DEL TEMPS

EDUCAR EN EL DUBTE

"La nostra energia és la nostra força"