L'EDUCACIÓ SOCIAL ÉS ESSENCIAL


El nostre ofici, com m'agrada anomenar-lo a mi, no entén de distàncies ni de llunyanies, sempre s’ha basat en la proximitat, el contacte, el tu a tu, en l’acompanyament…
Si m'haguessin dit que portar aquest tacte socioeducatiu, a una trucada telefònica, o  a una videotrucada, o a una entrevista a dos metres de distància i amb mascareta, no m’ho hagués cregut.
El repte és enorme, i malgrat les barreres que el COVID19, està posant a la nostra feina,estem desenvolupant metodologies i maneres de fer inimaginables.
Hem hagut de tocar la pell de l’usuari amb paraules dolces i aspres, saber entomar les llàgrimes en un pantalla de manera empàtica, posar límits amb frases autoritàries i justes o estar disponibles per telèfon, en horaris que abans no responiem…
La nostra generositat, però, tampoc pot ser infinita i, a l’igual que els companys sanitaris, algun dia haurem de parar, reflexionar i dialogar. Som els primers en fer un pas endavant en totes les crisis , dels recents segles, però després tothom s’oblida de nosaltres.
Mai hem tingut un benestar social robust i fort, sempre hem estat oblidats, i treballant amb precari. Tant de bo aquesta crisi pugui replantejar aquesta mirada. Som i podem ser essencials.



Comentaris

Entrades populars