"La nostra energia és la nostra força"
Un company educador social,amb més de 25 anys exercint la professió, em va dir que va sentir a parlar del síndrome burn-out a la universitat, i que després treballant, mai l'havia vist. Us asseguro que li sobra energia, però no em puc imaginar-lo en una altre àmbit laboral.
No podem obviar que tenir el permís d'entrar en vides desestructurades i trencades, absorbeix forçosament, però si tenim clar que ser educador, més enllà de l'aspecte vocacional, encaixa a en la nostra manera de ser, i amb la nostra personalitat, de ben segur que treballarem millor, i serem més combatents en situacions sensibles.
Malgrat tot, hem de ser conscients d'on som, i ser molt exigents amb la nostra salut mental. Analitzar si tenim prou suport en el nostre entorn laboral, deixar-nos ajudar, dubtar de quan en quan de les nostres accions socioeducatives i saber escoltar als companys i valorar altres mirades, o crear espais fóra i dins de la feina, de desconnexió en la intervenció. La nostra energia no és infinita, i cal mimar-la i educar-la. Si aprenem a treballar amb tots aquests ingredients, serem una font renovable de passió per l'eduació social.
2 d'octubre de 2019, Día Internacional de l'Educació Social
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada