DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

-

https://www.totsantcugat.cat/opinio/dia-internacional-de-les-persones-amb-discapacitat_204624102.html 

Històricament les empreses ordinàries, públiques i privades, amb més de 50 treballadors han incorporat a les seves plantilles, obligats per la Llei General de la Discapacitat (antiga LISMI), persones amb discapacitats físiques.

La por, la desconfiança i la desinformació sobre les possibilitats laborals d'una persona amb discapacitat intel·lectual, ha estat una realitat durant molts anys.
Però cal posar en valor la conscienciació i sensibilització que entitats, empreses socials, famílies, centres ocupacionals o centres especials de treball han fet per preparar i empoderar centenars de persones.

Seria un error només buscar la sensibilitat i bones intencions de l'empresari o el comerciant. L'objectiu hauria de ser fer entendre els beneficis reals que una empresa pot tenir inserint una persona amb discapacitat intel·lectual. Entendre que cadascú pot tenir un lloc productiu a la societat, i buscar la inclusió real, sense proteccionisme de familiars o professionals.

No podem obviar que la legislació no permet, combinar i ser flexible el pas laboral entre un centre especial de treball o una empresa ordinària. L'acompanyament en aquest trànsit és clau, i les lleis no afavoreixen mantenir aquest progressiu pas.

El pròxim 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. A Sant Cugat ho celebrarem amb tots els santcugatencs al Parc Ramon Barnils, el diumenge dia 2. Jo de tu no m'ho perdria. Ells tenen molt a dir.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

-
Imatge
Molt sovint i de forma cíclica ens parem a reflexionar si les educadores i els educadors socials estem prou compromesos amb el nostre ofici (com m'agrada a mi definir-nos). Si aquest debat el repetim tant es que realment alguna cosa passa, i que no ens sentim prou segurs del valor i de la identificació de la nostra professió. A vegades no sé si en un senyal d'autoexigència i responsabilitat de tot el què fem, o un sentiment d'inseguretat i por d'extingir-nos i desaparèixer. Si miro enrere puc dir que en els darrers quinze anys hem fet passes enormes en la nostra professió; estem plenament identificats i ubicats en el sistemes de benestar social d'arreu, estem traient el cap en els centres educatius (un repte meravellós i difícil a la vegada) i la nostra tasca arriba a totes les capes, sectors socials, diversificant les edats d'intervenció des d'infants fins a gent gran, i podem actuar tant en la prevenció,  l'acompanyament com en la cura. No conec una pr
Seguir llegint»

Edats diverses

-
Imatge
  No descobreixo res si us dic que vivim en un municipi amb una de les  taxes de natalitat  més altes de  Catalunya  i Espanya, som la ciutat dels infants on tenim activitats, tallers, festivals parcs i espais pensats per a ells. Fins aquí tot en ordre, però la meva reflexió va dirigida a aquelles famílies que tenen fills d'edats diverses i encaren conviuen a casa: un infant i un adolescent, un preadolescent i un adolescent, dos adolescents i un nadó, dos adolescents i dos nadons, un nadó, un preadolescent i un adolescent avançat... podria fer múltiples combinacions, com famílies hi ha a Sant Cugat. Sovint reflexionem sobre les preocupacions com a pares i mares de forma individual: la primera infància; dormir de forma continuada, la lactància, la incorporació gradual dels aliments, els primers gatejos, les primeres passes... L'adolescència; els límits, les amistats, l'autonomia, les pantalles, les primeres relacions... Però parlem poc de la dificultat que genera tenir edats
Seguir llegint»

L'EDUCACIÓ SOCIAL ÉS ESSENCIAL

-
Imatge
El nostre ofici, com m'agrada anomenar-lo a mi, no entén de distàncies ni de llunyanies, sempre s’ha basat en la proximitat, el contacte, el tu a tu, en l’acompanyament… Si m'haguessin dit que portar aquest tacte socioeducatiu, a una trucada telefònica, o  a una videotrucada, o a una entrevista a dos metres de distància i amb mascareta, no m’ho hagués cregut. El repte és enorme, i malgrat les barreres que el COVID19, està posant a la nostra feina,estem desenvolupant metodologies i maneres de fer inimaginables. Hem hagut de tocar la pell de l’usuari amb paraules dolces i aspres, saber entomar les llàgrimes en un pantalla de manera empàtica, posar límits amb frases autoritàries i justes o estar disponibles per telèfon, en horaris que abans no responiem… La nostra generositat, però, tampoc pot ser infinita i, a l’igual que els companys sanitaris, algun dia haurem de parar, reflexionar i dialogar. Som els primers en fer un pas endavant en totes les crisis , dels recents segles, per
Seguir llegint»