CÀNNABIS I FRACÀS ESCOLAR
 |
| www.santcugat.cat |
El passat 1 de juliol l'Ajuntament de Sant Cugat, va organitzar la 1a trobada Internacional sobre Diferències d'Aprenentatge. A banda de les ponències curioses, i invitats internacionals, que després analitzarem, es va presentar un projecte pilot, que es durà a terme el curs vinent. Sis escoles de Sant Cugat, abordaran les diferències d'aprenentatge, amb una programa de formació als mestres, perquè disposin de més eines per a poder abordar els casos més sensibles dels nens i nenes santcugatencs. D'aquesta manera es pretén reduir el fracàs escolar, i poder detectar amb objectivitat casos de TDAH o dislèxia.
Esperem que en aquest projecte, surtin beneficiats els joves amb dificultats reals, i no instrueixin als mestres a crear més malalts, i que els beneficiats en siguin uns altres. Ja m'enteneu..
No pretenc en erigir-me en la Teresa Forcades de Sant Cugat, però la primera intervenció de la jornada, em va deixar ben astorat.
Tampoc es que el discurs del Sr.Miquel Casas, em sorprengués excessivament, ja que darrerament ha estat apareixent als mitjans, mantenint el mateix discurs. Concretament El Grup Godó, ha estat el seu altaveu principal, amb una cridanera contraportada a la Vanguardia el passat 16 de Juny, entrevistat per Victor Amela (“Fumar marihuana lleva al fracaso escolar y a la psicosis”) i diverses aparicions a “El Món a Rac1” amb en Jordi Basté, durant aquest any.
Amb un públic ple de mestres, molts joves (ens fem grans..) el Sr. Miquel Casas va “disparar” sense fre, ni mesura, la seguretat que et dona ser , Catedràtic de Psiquiatria de la UAB, i Cap de Servei de Psiquiatria a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.
Segons ell, el principal culpable del fracàs escolar és la marihuana. Rotund. Ni la desestructuració familiar, ni els factors socials i ambientals, i molt menys el sistema educatiu (havia de quedar bé amb la platea). Això si, mestres, si podeu detectar els TDAH, abans millor!!
A més afegeix que Espanya és el país d'Europa on menys es diagnostica!
El seu discurs quedava del tot arrodonit,aprofitant les darreres notícies i xifres aparegudes, on Barcelona ha esdevingut la capital de la marihuana, superant Amsterdam. Com anell al dit.
Jo no dic que la marihuana afecti al cervell, i que fins als 25 anys la persona no sigui prou madura per acceptar l'esmentada substancia. Però no tot és blanc o negre.Anem a pams.
Sóc educador social, i respecto la feina dels companys del CSMIJ(Centre de Salut Mental Infantil i juvenil) i dels estudis que puguin sorgir al voltant dels adolescents i del consum de drogues. Segurament no en tinc no idea de Tetrahidrocannabinol,Cannabonoides o Cannabidioles, però haver treballat, i compartit les vides de joves i adolescents, des de Serveis Socials,des de fa més de 10 anys em donen una petita i humil experiencia, prou autoritzada, per a, com a mínim poder opinar sobre la seva vida i aficions.
No tinc cap estudi, però Sr. Casas li vull comentar alguna cosa. Jo rebo els joves als 12 anys, just en la seva entrada de la selva de l'institut. Aquell pas, on la vida sembla que t'obligui a madurar de cop. Aquell edifici que compartiran amb joves, que son quasi homes o dones, que s'afaiten o tenen el període, o mantenen relacions sexuals. Molts d'ells amb la innocència i curiositat de la infància.
El 1er i 2on d'ESO, seran etapes decisives, per fer créixer la planta de la marihuana. La seva navegació sense rumb en els estudis, de molts d'ells els farà buscar altres aficions. I malauradament es repeteix en moltes ocasions, i sense haver fumat ni una sola pipada de “porro” d'herbes.
És després del fracàs on apareix, el consum de drogues. Que el consum de la marihuana afecti al rendiment escolar?Segur que sí. I a la relació amb els amics, i a la comunicació amb els pares i familiars. Però afirmar amb tal rotunditat, que la marihuana és el principal factor del fracàs escolar em sembla una afirmació massa irresponsable.
Aquest problema no es pot analitzar només des d'una perspectiva mèdica, i cal un treball interdisciplinari de tots plegats, i no caure en correlacions i causalitats tant simples.
Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT el passat 27 de juliol de 2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada