divendres, 6 de setembre de 2013

GENERACIÓ PERDUDA?




No va començar el seu camí a 1r d’ESO, a l’IES Joaquima Pla i Farreras, de manera brillant. Va passar a 2n d’ESO amb 2 assignatures suspeses, i la resta aprovat pels pèls. Aquest curs passat ha estat un desastre. Vuit suspeses. El nou horari inaugurat el curs passat, pels IES, de no anar a les tardes no l’ha beneficiat gaire. Repetirà 2n d'ESO, però la seva tutora demana un radical canvi d’hàbits acadèmics, o el seu futur per la secundària ja està escrit: deambulant per les aules fins als 16 anys, sense pena ni glòria, no arribarà a 4t, farà un PQPI, i resem perquè el jove estigui motivat d’aquí a 3 anys per redreçar els estudis i acreditar l’ESO. La seva mare diu que a casa no dedica molt temps a estudiar, tot i que, com podeu deduir, compartir pis amb una altra família i viure en una habitació, redueixen les possibilitats de concentració i poder estudiar amb calma i tranquil·litat.

Abans de les vacances d’estiu, vaig fer una visita el viver d’empreses d'ESADE, i veia els futurs joves emprenedors que els brillaven els ulls, i en les seves converses amb companys brollaven idees, projectes i il·lusions. Sant Cugat del Vallès, encara que no ho sembli, també té situacions de contrastos, com el cas dels nostres joves de l’IES i d’ESADE. M’agradaria poder dur, per uns dies, al jove universitari a un pis compartit de 60 m2 amb una família equatoriana amb dos fills. Segurament aprendria moltes coses.

Malgrat les desigualtats, la societat que els adults deixem als joves no és fàcil, tant pels adolescents desmotivats, com per universitaris amb l’autoestima pels núvols. L’FMI (Fons Monetari Internacional), l'OCDE, acadèmics i sindicats, l’anomenen la Generació Perduda, aquell grup de joves que, o bé no troben una feina, o bé aquesta és molt precària. I en ambdós casos tenen baixes possibilitats de prosperar. Estic d’acord a apostar per l’emprenedoria, l’R+D, però no podem dir-los als joves, "aquí teniu aquest solar, sec i brut i construïu, tot el que els nostres antecessors van edificar". Tot i que els ciutadans no som responsables de tot el que ha passat, no podem girar-nos d’esquena, i tirar la tovallola. Hem de donar força, empenta i suport als joves santcugatencs que han de renéixer de les cendres, i reanimar del coma, la societat actual. Com a mínim, dir-los que no cometin els errors que s’han produït en dècades anteriors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada