dimecres, 4 de desembre de 2013

LA DEIXALLERIA TAMBÉ ÉS SANT CUGAT


Vaig visitar la setmana passada, a la Casa de Cultura, l’exposició fotogràfica organitzada pel TOT Sant Cugat, #TotFotoportada13, i vaig quedar astorat del nivell i de la mirada que tenen els santcugatencs sobre fotografia. Hi ha fotos belles, originals, tendres, espectaculars, crítiques, divertides, brillants…

Realment em feia vergonya veure la meva humil fotografia, a la secció d’Instagram, titulada; “La deixalleria també és Sant Cugat” 

Per qui no hagi vist la foto us diré que em vaig inspirar en veure un esclat de color, a la gàbia de les llaunes; el groc de la llauna de la tònica, d’un dels milers gintònics que es fan i es beuen cada setmana, el daurat i el vermell de les cerveses rivals (la mediterrània, i la ciutadana del món….) i... flash!!!

Em feia il·lusió explicar-vos la història i el sentit d’aquesta fotografia, que possiblement, sigui més interessant que la mateixa instantània…

En els darrers anys, les meves visites al Punt Verd del Centre s’han convertit en quasi setmanals, i no és perquè sigui un malalt del reciclatge... Fa tres anys, que organitzem a Serveis Socials, en el marc del projecte Taller Jove Natura, amb adolescents i joves, un taller de reparació de joguines. Mitjançant una autorització i permís municipal de Serveis Urbans, recollim joguines velles, inutiltzades i espatllades a la deixalleria, perquè després els adolescents les arreglin, tot aprenent electrònica, i de passada prenguin consciència del valor del reciclatge, i de les segones oportunitats, i finalmet regalar-les als nens del Centre Obert.

Un taller que prèn més força en el moment en què vivim, on la societat sembla que torna a valorar el fet d’arreglar una joguina, una sabata, o uns pantalons. Després de molts anys, admeten que... ”és més car arreglar-ho que comprar-ne un de nou!”, sembla que la gent es mira les coses dues i tres vegades abans de llençar-les. De ben segur que algun avi o àvia, de casa vostra, us pot explicar històries de com arreglava el seu petit transistor, la torradora, o la primera Vespa que va tenir. 

Tots ells ens podrien donar lliçons de com donar segones oportunitats, i si ells no saben arranjar una cafetera de càpsules, Sant Youtube ens oferirà 300 vídeos de com fer-ho amb tot tipus de detalls. La web de vídeos més visitada del món, s’ha convertit en l’avi 2.0. Sabíeu que si el vostre mòbil li cau aigua al damunt, heu de desmuntar immediatament totes les peces, bateria inclosa, i ficar-ho tot en un pot ple d’arròs?

És una pena que aquests valors tornin, quan hi ha menys recursos, i molt sovint ens veiem arreglant quelcom, com l'única opció que ens queda, perquè no hi ha diners per compra-ne un de nou. Creurem en el reciclatge quan hi hagi bonança econòmica? M’agradria pensar que aquesta generació aprendrà moltes coses, que abans de la crisi, no sabia valorar.

El reciclatge és una metàfora, del que hauria de ser, segons el meu punt de vista, la base de d’una societat, equilibrada i sostenible.

Si parlo del Punt Verd del Centre, no em podria oblidar del Pedro i de l’Eusebio, dues magnífiques persones, treballadors de la deixalleria, que em suporten, m’ajuden a triar les joguines, i que malgrat passin fred o calor, sempre m’atenen amb un somriure. Santcugatencs anònims, que treballen a l’ombra, sense reconeixament ni premis, però amb una funció molt important. Per cert, els dilluns la deixalleria no està oberta... no els deixeu coses a la porta... no els agrada gaire...

Article publicat a l’edició digital del TOT Sant Cugat, el passat 1 de desembre de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada