dimarts, 5 de novembre de 2013

ESCAC I MAT A LA DEPENDÈNCIA

www.jerez.es

Un amic em deia fa poc que això de la crisi ens anava bé als que treballem a serveis socials, perquè no se'ns acaba la feina!

Una percepció errònia, ja que feina en tenim un munt, però cada cop amb més obstacles per executar-la.
Els governs (en general) han quedat en evidència, a l'hora de resoldre la crisi, i decididament han preferit (és més fàcil) fer pagar la crisi als més vulnerables; retallar la renda de mínima d'inserció, fomentar l'acomiadament, apujar l'IVA o tancar l'aixeta als beneficiaris de la Llei de dependència, en comptes de posar una taxa per a transaccions bancàries, o implementar un impost de successions per a les rendes altes (que ara sembla que torna).

El Col·legi de Treball Social de Catalunya ha denunciat la gravetat de l'incompliment definitiu de l'ajuda per a residències, dels dependents. El que semblava una proposta només per als mesos d'agost i setembre, ha resultat definitiva. La Generalitat, un cop ha sabut quin era el compliment de dèficit per a Catalunya, han esmolat les tisores en Benestar Social, novament Aquesta incertesa i improvisació, amb la qual s'ha de treballar en els darrers anys és terrible, ja que desorganitza i altera la feina dels treballadors socials, fet que també perjudica, indirectament, els usuaris, que no en tenen cap culpa.
Afortunadament, l'Ajuntament de Sant Cugat, atenent la complicada situació, va poder fer un esforç, i mantenir les despeses de les places de les residències, de les famílies més vulnerables, durant el mes d'agost i setembre, mentre Benestar Social, no ho feia.

La Llei de dependència va nèixer amb mal peu. Es va dissenyar amb previsons errònies. El Llibre Blanc de la Dependència va preveure una xifra d'usuaris per al 2010, que van ser la meitat dels que la van demanar. Des que va entrar en vigor la llei, mai s'ha finançat de manera equitativa, entre el govern central i la Generalitat. Entre el 2008 i el 2011, la Generalitat ha aportat més del doble de diners. Un altre error va ser prioritzar els ajuts econòmics per davant de la prestació de serveis, tot i que la intenció inicial era que fos a l'inrevés. Així, es van multiplicar les prestacions per cuidadors familiars i l'atenció sense sortir de casa.

L'arribada de la crisi ho va dificultar tot, i es van endarrerir i alentir les tramitacions. Un cop el PP va arribar a la Moncloa, no ha prioritzat mai una llei, ideada per l'anterior govern socialista. No sé si Catalunya s'independitzarà algun dia, però hauríem d'aprendre una lliçó molt clara: hi ha elements, projectes i decisions de govern, que han de deixar de banda, ideologies, i interessos de partits polítics. La Llei de dependència es va planificar malament, però era un llei universal, ambiciosa, que dotava d'una vegada per totes un àmbit menystingut que no ha estat mai dotat dels recursos necessaris i que en els darrers anys, quan més calia desenvolupar-lo, ha estat dels més castigats. Les múltiples reformes educatives és un altre exemple de la inoperància política.

Malgrat tot, a serveis socials seguirem servint els ciutadans, governi, qui governi, aquí, allà, siguem independents, federats o marginats.

Publicat al Tot Sant Cugat el 3 de novembre de 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada