dimarts, 22 de gener de 2013

RENDA MÍNIMA D'INCOMPRENSIÓ



Li direm Hassan. Va néixer al Pakistan l’any 1982. Viu a Sant Cugat del Vallès fa 5 anys i mig, i s’ha quedat sense els 400 euros que cobrava de la Renda Mínima d’Inserció. Aquesta ajuda ja no es pot cobrar passats els cinc anys, a no ser que tinguis més de 60 anys i estiguis en una situació de “pobresa severa”. Potser en Hassan no està en una situació extrema, però ho pot estar d’aquí a molt poc temps, si deixa de cobrar la RMI. Sort en tinc que té molt sentit de l’humor. Diu que gràcies aquests diners, salvarà els bancs dolents, “Haurem de fer una fundació com a Qatar, i patrocinar a l’ajuntament, com el Barça”, em diu amb un mig somriure.
A ell, que el govern de la Generalitat torni a la normalitat, li és ben igual. Segur que no sap que hi ha un canvi al departament de Benestar i Família. Josep Lluis Cleries deixa el càrrec, responsable dels tres principals sismes de la seva conselleria: els impagaments a les entitats del tercer sector, el desgavell del trist ensorrament de la Llei de Dependència, i l’enduriment de la Renda Mínima d’Inserció, on es limita l’accés, com abans comentàvem. En Hassan, estarà d’acord amb mi, que és inadmissible, que 10.000 nens que n'eren beneficiaris, és a dir, que eren parents de titulars de l'ajuda, quedin fora de qualsevol ajuda, segons revela el Síndic de Greuges, en el seu Informe sobre la pobresa infantil a Catalunya .Segur que en Hassan, no deuria veure a l’estiu del 2011, el conseller d’ocupació, Francesc Xavier Mena, (també apartat del seu càrrec de conseller d’Empresa i Ocupació) i el Sr.Cleries, intentant convèncer a tothom, i difamant, sense cap dada a la mà, que darrera la RMI, hi havia un gran frau, i que milers de marroquins la cobraven vivint al seu país o se la gastaven en el canal de pagament del futbol. Ell no veu gaire la televisió, alguna pel·lícula que li deixa algun amic indi del gènere “Bollywood”. Jo insisteixo que miri TV3, que milloraria molt el seu català. Tot i això, no vol tornar al Pakistan. “Vull trobar feina a Catalunya, i després ja em podré centrar en temes lingüístics i d’integració”, em diu sempre.

Casos com el del Hassan, li haurien de servir a la nova consellera, que pensar en estalviar diners, en ajudes als més pobres, no hauria de ser mai una proposta de restricció econòmica. Dos anys després encara no he sentit a ningú, que tregui les xifres i els diners recaptats d’aquesta tan “necessària regulació”, i ens justifiqui tot plegat. Neus Munté és la nova consellera. Té un perfil més social (havia estat a la UGT) i no amaga el seu sobiranisme, segons la seva biografia a twitter, diu que “Catalunya és la meva pàtria i la vull lliure”. Malgrat compartir aquest desig, tan sols li diria a la nova conductora del vaixell de Benestar Social, que la pobresa no pot esperar al 2014, amb una Catalunya. Convenci al president, que  les retallades no haurien de començar  mai entre els més fràgils,com la família del santcugatenc Hassan, i que els propers anys, la seva conselleria hauria de ser prioritària i dotada dels màxims recursos possibles.



Article publicat a l'edició digital del TOT Sant Cugat el 30 de desembre de 2012
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/12/renda-minima-d-incomprensio-11610.php

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada