L’educació social a l’esfera pública.El reconeixement social de la professió


Tots sabem quina feina fem, i la necessitat que, malauradament, hi ha de la nostra tasca.Estem orgullosos del que fem, i ho fem amb vocació i devoció (i qui no, se n'ha adonat de seguida en quan s'ha posat a treballar..).
Però carai!Que malament ho expliquem, quan la tieta, el nebot o l'àvia veïna del segon, ens pregunten.. de què treballeu?
Cada vegada ho expliquem d'una manera diferent, i mai ens en sortim...
Sempre ens queixem del reconeixement professional, d'altres sectors professionals, com els metges o els advocats, i ens fa enveja i una mica de ràbia, quan algú que desconeix el nostre món, ens acaba anomenant assistent social.
No hem de posar excuses, estimar-nos més, i defensar la nostra tasca.Quantes vegades hem perdonat un retard de 30 minuts d'una entrevista? Pobre...ha tingut un mal dia...i no ha pogut arribar abans...li estem fent mal al nostre usuari (no eduquem en la gestió de temps) i ens fem mal a nosaltres...
Estem en un món canviant, on les formes de relació social, també canvien, i la tecnologia impregna i modifica aquest escenari.
Qui millor que nosaltres, que ens definim socials, per tal d'aprofitar aquesta embranzida, i posar-nos al davant.
Tinguem en compte la irrupció de les xarxes socials i la proliferació de les pantalles, per incorporar-les en el nostre dia, a dia, i aprofitem-les per enriquir les nostres intervencions. Siguem pioners, innovadors, i no ens tanquem a obrir el nostre marc de treball.Qui millor que nosaltres per crèixer i diferenciar-nos, no tenim l'hermetisme ni el dogma d'altres professions.
Ara més que mai, Educadors Socials!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

Edats diverses

QUE MAQUES SÓN LES FAVELES!