ZONA 2, DISCRIMINACIÓ HISTÒRICA

 

 

Article publicat a l'edició digital del Tot Sant Cugat l'1 de setembre de 2015

No sabem com, però el setembre ja ha arribat.

Abans aquest mes es feia més avorrit, i depressiu; tornada a la feina, tornada a l’escola, final de les vacances, promeses irrealitzables... Però des del 2010, amb les creatives diades, els finals d'estiu s’han tornat més divertits i emocionants.

Com? Que encara no t’has inscrit a la Meridiana? Uf, i els meus pares fa un mes que em diuen que els inscrigui, i encara no ho he fet... I com hem d’anar vestits? Nano! Ja has comprat les samarretes? I a quin tram estaràs? El de Sant Cugat és el 68! No! Que jo m’he inscrit al 73, que és el de Terrassa, que he quedat per dinar amb uns amics… I com anireu, amb l'autocar de l’ANC? O amb tren? Amb tren? Doncs fa temps que no l’agafo... Tenia una T-10, però deu estar caducada... Encara som Zona 2 a Sant Cugat?
Bona pregunta. Doncs sí, a Sant Cugat seguim a la Zona 2, en la magnífica organització coronària, una reivindicació històrica. 

Abans de la creació d’aquestes zones, el cost del trajecte es calculava en funció de la distància del destí. El preu del bitllet era diferent segons la destinació. Si el viatge era més llarg, més costós era el preu. Fàcil d'entendre, raonable i just. Però amb l'aparició de les targetes multiviatge (T-10,T-50, T-Mes) es feia més difícil calcular el cost dels viatges, i calcular el preu/distància. Així que es va implantar un sistema de zones tarifàries que va unificar preus en funció de les corones. Es va dibuixar el radi de Barcelona en cercles, així la Zona 1 és la més propera a Barcelona i la Zona 6 la més allunyada.

Ah, caram! Tot partint de Barcelona, la capital de Catalunya. Sistema radial, on tot està pensat cap a i des de Barcelona, i no té en compte els viatges entre municipis, de la mateixa distància. Per tant, podríem dir que aquest sistema és discriminatori, si el nostre viatge no parteix ni acaba a Barcelona. I no només això, ara mateix si analitzem les distàncies geogràfiques entre poblacions que estan a la Zona 1 o la Zona 2, el criteri preu/km és poc clar. Veiem algun exemple. Montgat està a 13,15 km de Barcelona i està a la Zona 1, Sant Cugat i Molins de Rei, amb una distància molt semblant, uns 12 km, són Zona 2. Molins de Rei, a més, ha de veure com té a la seva població veïna, Sant Feliu a la Zona 1. Podríem dir el mateix de Montcada, o Sant Boi, que es veuen beneficiats de la Zona 1, tot i estar també a una distància molt similar de Barcelona a Sant Cugat. El que encara s'entén menys és Castelldefels, a 20 km de Barcelona, i a la Zona 1.

Sempre ens queixem, moltes vegades amb raonaments sòlids, que el govern de Madrid ens té atrapats, i que per exemple, les infraestructures estan pensades de manera radial, només pensant en la capital d'Espanya. El recent candidat de Junts pel Sí per Tarragona, el catedràtic Germà Bel, ho explicava de meravella en el seu llibre Espanya capital, París on repassava els orígens i les característiques del model d’infraestructures espanyol. El sistema radial que es desplegava des de l’arribada dels Borbons al poder en el segle XVIII i que té encara com a metàfora el “Madrid, quilòmetre zero”, on l'objectiu és el control i la “cohesió política nacional” i no el desenvolupament econòmic.

Això mateix és el que hem d'evitar, si volem un nou estat. Un nou centralisme, amb Barcelona com a epicentre. De moment el sistema de corones tarifàries dels FGC és discriminatori, pels ciutadans que no viuen a Barcelona. Llegint el Llibre Blanc del Consell de Transició no observo cap punt on parli directament d'aquest tema, ni tampoc l'esborrany, de la constitució del jutge Vidal!
Compte, que hi ha molta feina a fer. Fem-la bé!