INTEGRAR A FOC LENT

A.S.A. i H.S.A. són dos germans del Pakistán,que van arribar fa nou mesos a Catalunya. Ahir no van provar cap gamba, ni llagostí, ni van tastar l’arròs. Però els vaig convèncer de participar en l’arrossada popular de festa major. Van conèixer i van viure una festa tradicional, del municipi on viuen. Potser l’any vinent ja menjaran paella, poc a poc. En la nostra professió, com en els bons plats, el processos s’han de cuinar a foc lent.

L’avantatge que tenen els pobles, sobre la proximitat d’una festa major, no s’aprofita prou, per treballar aspectes educatius. Les tradicions de cada municipi , són una plataforma d’integració i adaptació, immillorable. Colles de diables, colles castelleres, els bastoners,etc. Infinitat de grups i colles,que hi ha a Catalunya, on un nouvingut es sentiria aixoplogut i identificat amb el lloc on viu, a més de fer-lo partícep en la dinàmica viva del poble.

Sovint, l’empenta i iniciativa del propi immigrant, el fa participar, per ell sol, de les festivitats de la seva localitat. Però els educadors i treballadors socials, no som prou conscients, de l’eina que tenim al nostre abast per integrar als nostres usuaris.

Un bon exemple d’això, és la proposta “Tots som una colla” que La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), juntament amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i la Direcció General d'Immigració, van organitzar al 2010, per tal d’integrar als nouvinguts, en les colles castelleres. Els resultats ha estat prou bons (veure informe del maig de 2011) , amb una participació de 737 persones, amb els tallers organitzats. Quants d’aquests s’hi han quedat a la colla castellera?I si en aquest treball transversal, impliquem també al departament de Benestar i Família i a continuació als Serveis Socials Municipals? Tot i les reflexions i apunts, és una bona idea del camí a seguir. Esperem noves idees d’integració,mitjançant la cultura popular.

.