POT SEMBLAR UN RESPIR
Fa bastant temps que no escric al blog ( dos mesos) però el naixement del meu segon fill ha estat motiu suficient, per a fer aquets parèntesi.
Aquest recés, i breu desconnexió de la intervenció amb els joves, fins a aquesta darrera setmana, que els he tornat a veure, em dóna peu al breu post d’avui.
D’una banda, i quan un està de vacances o de baixa, tendeix a celebrar que no treballa. Fins aquí natural i lògic. Però els que treballem als serveis socials, vivim situacions desagradables, tristes, negres,dures doloroses, complicades, i deixar de conviure amb aquestes històries durant un temps, és un motiu de descans i relaxació.
En el meu cas, no veure els adolescents sense límits, insistents, pesats, transgressors, maleducats...pot semblar un respir....però aquesta setmana que m’hi he trobat amb ells, desmenteixo aquesta personal idealització negativa!!
Els adolescents en risc social també son carinyosos, dolços, amables, atents, emprenedors, energètics,motivadors, implicats, condescendents,dialogants,valents,..
Ells em necessiten, però jo també!!!Comença el curs, us explicaré com es desenvolupa tot per aquí.
Paciència i força ,per a treballadors de serveis socials i educadors en general, en aquest curs tant dur i difícil que ens espera
Primer de tot donar-te l'enhorabona pel naixement del teu fill.
ResponEliminaD'altra banda estic totalment d'acord amb tu en el canvi de mirada que hem de patir els que ens dedicam a aquesta professió. Crec que és important saber mirar als adolescents d'una altra manera, en positiu. Saber destruir els murs que ens posen i destapar les coses bones que tenen. Per mirades en negatiu ja en tenen a abastament cada dia. La nostra cal que sigui un altra.
Molta sort i força per començar el curs. Aquí a Mallorca estan destruint la xarxa de serveis socials. En 3 mesos quasi l'han rebentada.
Salut.