HISTÒRIES DE VIDA
http://us.123rf.com |
Feia 5 anys que no el veia. M’explica que va provar de superar el graduat per a majors de 18 anys, a l’Escola d’Adults, a la Casa de Cultura, però sense gaire èxit. No troba feina, i no sap què fer. S’ha plantejat tornar al seu país. El seu germà gran ja ho ha fet
Si no s’hagués adreçat a mi, pel meu nom, no l’hauria reconegut. Està més alta, vesteix diferent, perquè no dir-ho, estar més guapa. El seu somni d’arribar a la universitat, i estudiar Psicologia, és a punt de complir-se. Li manca un darrer esglaó, el segon de batxillerat (que haurà de repetir el curs vinent) i la selectivitat. Creu que si ho aconsegueix, la seva mare, que la va duu d’Equador a Sant Cugat, quan tenia 5 anys, es posarà a plorar. S’emociona, només en pensar-ho.
Quan estava en seguiment a Serveis Socials, ja era un apassionat de la música, i poder editar-la a Internet. La setmana passada em va trucar amb veu tremolosa. Havia contactat amb un DJ de Puerto Rico, molt important, i que farien una mescla junts. Li agradaria fer un curs privat, d’edició i muntatge musical, però val 3000 euros, i els seus pares no poden pagar-ho. El mòdul de grau mitjà d’informàtica, li queda petit.
Ha tornat a Sant Cugat, però no pas a casa del seu pare. No vol saber res d’ell, no té ganes de compartir la vida amb la nova novia del pare, i els seus fills petits. Vol trobar feina del que sigui, i trobar un piset de lloguer. Jo li explico que la cosa està bastant complicada, però que el puc ajudar a fer un currículum i ensenyar-li algun web interessant on trobar ofertes.
Quan vam fer el taller de cuina, ja es veia que allò era la seva passió. L’any vinent farà un mòdul d’hostaleria. Li ha costat molt arribar a treure’s el graduat, però finalment ho ha aconseguit. Això d’estudiar mai ha estat el seu fort, tot i que a casa seva, mai ha tingut l’ambient ni l’entorn adequat per a fer-ho. M’ha promès, que si un dia pot obrir un restaurant, tindré el primer sopar pagat. No vull que els ulls se m’humitegin. Sóc un professional, com deia aquell actor gallec a Airbag.
Són joves, santcugatencs, nascuts aquí i allà, però santcugatencs, amb fracassos i èxits, amb vides fosques o plenes de llum a la següent estació. Si els he deixat un bon record, del treball plegats, ja em quedo satisfet. Sort a tots. El futur és més incert que mai.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada