dimecres, 21 de novembre de 2012

CATALUNYA ADOLESCENT

http://1.bp.blogspot.com
A la nostra generació ens ha tocat viure una època d’una fosca crisi, que no és tant preocupant viure-la, com no saber quan acabarà
Aquesta decadència ens rodeja d’un lèxic poc optimista, trist, derrotista, tant en els mitjans de comunicació com en el dia a dia al carrer: crisi, atur, pobresa, desnonament, acomiadament, tancament, ajustament, rescat, enfrontament, xoc…


Doncs avui m’agradaria parlar d’una paraula, amb injustes connotacions negatives: el conflicte.


Hi ha molts conflictes al món, i de diferents tipologies, sempre confrontant dos elements, ja siguin persones, grups, països o territoris. Conflictes de relació i comunicació, conflicte d’interessos, conflicte de valors, conflicte bèl·lic, conflicte lingüístic...


Doncs avui m’agradaria ser just i honorar els aspectes positius del conflicte. En l’educació social, els conflictes els transformem en oportunitats. Si apareix el conflicte, és que estem fent bé les coses. Enteneu-me bé. Si quan jo treballo amb un adolescent, amb una sèrie de motius de derivació, ja sigui per mala conducta, per manca de límits, o per problemes de socialització, si en la intervenció (mitjançat activitats o amb una simple conversa) no provoco res, tot segueix igual, no aconseguirem mai iniciar un procés de canvi. Tant ell, com a usuari, com jo, com a professional, podem relacionar-nos en la distància, sense desgastar-nos, sent amables, respectant de forma ordenada els seus mals hàbits, i la meva mala praxis. Però tot seguirà igual. 


Per evolucionar, per millorar, per transformar necessitem produir sismes. Encara que sigui dur, que el procés sigui dolorós, i molt poc còmode.


Si evitem l’enfrontament amb un jove adolescent, i perdre la bona relació que teníem fins ara, no li estarem fent una favor. Ara ens toca distanciar-nos. L’heura creix formidablement, amb un mur sòlid i ferm. 


Catalunya fa molts anys que evita el conflicte. Deixem de tenir por a aquesta paraula. És possible que, com en l’educació, el nostre país, per evolucionar i créixer, necessiti produir sismes per generar processos de canvi. Els joves necessiten desenvolupar les seves necessitats d’afirmació, si no ho permetem, si no entrem en el joc, en el cara a cara, un altre adult tindrà doble feina. Passa el mateix amb el Govern de la Generalitat. Si deixa de banda la necessitat de canvi de la seva societat, el següent govern ho tindrà molt més difícil, i els problemes s’hauran agreujat.

Publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT el passat 31 d'octubre de 2012
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/10/catalunya-adolescent-10452.php


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada