dissabte, 16 de gener de 2016

MIGRACIONS ADOLESCENTS

www.elmostrador.cl
Mai m’han agradat les pel·lícules que acaben bé, sempre he trobat que els happy end no ajuden a reflectir la realitat, que les coses no són sempre de color rosa. Sent educador social, i a mesura que em vaig fent gran, te n’adones que la meva professió,sempre m’ha inclinat cap al rebuig de l’art que representi llum, color i serpentines. M’ha atret molt més quan l’artista ens ensenya el més fosc i dur de la vida. Podria pensar que fora de la feina m’hauria de permetre evadir-me de les vides grises i complicades de les famílies amb les quals treballo, però que hi farem, sóc així de masoquista..
Avui us parlaré de dos germans, i d’una mare exemplar, treballadora i lluitadora. 
La seva història no ha acabat, segueix, tot i que sovint les coses no són com les havíem planificat. Ell té 13 anys, es podria dir José, i ella en té 17 i es podria dir Nayara. La seva mare va arribar a Sant Cugat fa 7 anys, buscant una vida millor pels seus fills, i va començar a treballar en diferents cases a Sant Cugat, fent serveis de la llar. Per a les famílies llatinoamericanes l’idioma sempre ha estat un passaport excel·lent per inserir-se laboralment a Sant Cugat.

El José i la Nayara mai han estat alumnes brillants, però l’esforç, la tenacitat, i la implicació d’ells i de la seva mare, els ajudava a tirar endavant. L’arribada al’adolescència dels dos joves ha estat tot un trasbals per a la mare. Fins ara, la germana gran era una gran aliada i el nen seguia sent un infant que no generava complicacions.

Però la Nayara ha decidit viure la seva joventut amb una mica més d’intensitat, cosa lògica d’altra banda, cansada d’anar a buscar a l’escola el seu germà, cuinar als migdies, anar a comprar... Ha deixat de fer d’adulta, per fer d’adolescent.

Pel José deixar l’escola i entrar a l’institut ha estat un sotrac. La protecció de la mare i de la germana no l’han servit per ser un jove autònom i responsable. No ha aprovat ni educació física. 1er d’ESO tirat pel forat del vàter... I ha fet noves amistats, i primers consums vegetals, ja m’enteneu.

La Nayara no ha superat el 1er de batxillerat. Haurà o hauria de repetir. Ha estat un any on ha après altres coses de la vida, ha sigut molt feliç. Però aquest enriquiment vital li serveix de ben poc a la seva mare. Ella no és de consums “verds”, ni de beure alcohol, però tenia altres prioritats, que no coincidien amb l’exigència que requereix el batxillerat.

La mare, desesperada, ha decidit enviar-los de nou a les Amèriques, amb els oncles i els avis. Creu que allà poden acabar els estudis secundaris més fàcilment. Aquí tot se li fa una muntanya i no té forces per encara dues adolescències, de ritmes diferents. Ells ho accepten. Tornareu? El José ho veu difícil, la Nayara ha deixat massa vincles per a no fer-ho. M’han emocionat... Bon viatge!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada