dimarts, 8 de novembre de 2016

DONALD TRUMP,BARCELONA I JO


Al 2010 un bon amic, em va invitar entrar a un negoci que li semblava molt interessant. Resumidament, es tractava de comprar una llicència (de 500€) a una multinacional nordamericana (ACN) per tal de vendre mòbils, ADSL  o telefonia fixe.
Podies vendre, pràcticament el que una "The Phone House" oferia, però sense llogar un local, ni tenir personal, tu eres l'amo del teu negoci, i del seu horari. Vist així, la cosa pintava bé, però els guanys autèntics, no arribaven amb els teus clients directes, sinó que amb els guanys que feien les persones que també entraven al negoci i ho feien sota la teva xarxa. Una estructura piramidal, que en les convencions de presentació de negoci, que ells feien, es negaven a anomenar. Una estructura de negoci, molt clara, amb les normes molt ben definides, i que en els dos anys que hi vaig treballar, mai em vaig sentir estafat ni enganyat.
L'experiència més curiosa que vaig viure, vist en perspectiva, va ser participar en la Convenció Internacional de l'empresa al Palau Sant Jordi, a Barcelona, on l'estrella invitada era el magnat Donald Trump.

Aquest excèntric multimilionari recolzava el negoci, des de que va aparèixer en un dels seus "reality shows. No sé si em va impresionar més, tota la gent que hi havia al Palau Sant Jordi, desfermada i feliç per assolir el somni de l'èxit econòmic o les paraules de l'empresari de Queens.
Aquell jubilat amb tupé havia arribat a Barcelona amb el seu Boeing 757 privat, que havia comprat per 100 milions dolars a Paul Allen, cofundador de Microsoft amb Bill Gates, i va ser rebut com una autèntica estrella. Allò estava tant lluny de mi, que sabia perfectament que tot allò a que la gent l'animava a seguir en aquell negoci,  a mi m'allunyava, i més encara quan el personatge va començar a parlar: "Fa més de 20 anys que vaig dir una frase, que és el meu lema, PENSA EN GRAN, per mi és molt simple, si no hi ha més remei que pensar, fem-ho de forma grandiloqüent. Sóc constructor,  i sé molt bé que els ciments són vitals...El meu pare sempre em deia, mai abandonis fill" 
Un home preparat pels mitjans, i per oferir el millor aparador possible, sense res al darrera.Un super coach, que deia el que volien escoltar tota a quella massa de gent, en busca d'una il·lusió, que no tenia, o que la crisi al nostre país, que s'extenia com una taca d'oli, no li havia permès.
Quan va pronunciar fa 5 anys, que volia ser president dels EUA, tot el Palau Sant Jordi va mig riure i mig aplaudir. Ell no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada